Feina d'una hora

VIOLÈNCIA A LES AULES DE SECUNDARIA

El passat 20 d'abril un professor va ser mortalment ferit per un alumne que va entrar al centre amb una ballesta i un ganivet. Els fets van passar entre les 9.15 i 9.30 de la matinada. 

L'alumne armat va ferir greument a una mestra a l'ull, i seguidament a una alumna, que era la filla d'aquesta. Seguidament, va entrar a l'aula del costat i s'hi va passejar amb la mirada perduda, segons expliquen alumnes d'aquella classe. No va ser fins després quan van passar els actes més greus, el noi va entrar a l'aula de 2n C i el professor, que era un substitut que portava a l'institut dos dies, va ser mortalment ferit ja que l'alumne li va clavar el ganivet a l'estomac i el professor va caure estes a terra. 

L'alumne va voler anar al pis de dalt per les escales, on també es va trobar a una professora i la va apunyalar, seguidament el professor d'educació física va aconseguir retenir l'alumne fins que va arribar la policia. 

Aquest fet ha donat la casualitat de que feia 15 anys de la Massacre de Columbie, on dos alumnes que estudiaven a aquell centre van matar a 12 estudiants i un professor, ferint-ne a 21 més i tres més que van aconseguir escapar-se abans de suïcidar-se.  

Els dos assassins, després de fer varis tiroteigs es van acabar disparant a ells mateixos.

Aquest fet és un dels quatre més mortífers que ha passat en un institut.

REFLEXIÓ PERSONAL

En la meva opinió, penso que els professors haurien de conèixer més als alumnes i saber si aquests tenen alguns problemes psicològics o mentals. 

En situacions com aquesta és difícil saber que fer en el moment del acte, però penso que en el cas que va passar a Barcelona el passat 20 d'abril, els professors i alumnes van actuar bé tot i la por que devien passar.

Aquests fets també poden passar a causa de que l'alumne o alumnes poden ser víctimes del bullying escolar o passar masses hores jugant amb videojocs relacionats amb violència.

Article pel Niudenews

UN AVIÓ DE GERMANWINGS AVORTA L'ENLAIRAMENT A ALEMANYA PER UN AVÍS DE BOMBA. 

El passat 12 d'abril de 2015 a l'aeroport d'Alemania va rebre un avís de bomba en el vol que anava de Colònia / Bonn (oest d'Alemania) a Milà (nord d'Itàlia).

La policia alemanya els va donar l'alerta i ells van informar ràpidament a l'aparell. Aquest era un Airbus 320 amb 126 passatgers a bord i 6 tripulants, que es trobava de camí cap a la pista d'enlairament.

Un portaveu de l'aeròdrom va explicar que la gestora de l'aeroport va rebre un correu electrònic amb l'amenaça de bomba a les 18.05 i que la policia no va voler actuar fins a les 18.20.

Desprès de ser comunicat aquest avís, el pilot de l'avió va conduir aquest fins a una zona especialitzada per aquestes emergències allà mateix a l'aeroport.  Des d'aquesta zona els passatgers van poder abandonar l'avió sense cap mena de problemes i tornar a la terminal.

Un equip d'unitats canines de la Policia alemanya i d'artificiers van examinar integrament l'aparell i no van trobar-hi res sospitós. 

Es van investigar també l'equipatge dels passatgers i van interrogar un a un a les persones que viatjaven en aquell avió per poder trobar alguna pista, però no va haver-hi cap resultat.

Aquest avió tenia previst sortir cap a Milà a les 18.25 de la tarda, però finalment es va dur a terme a les 23.00 del mateix dia.

Article pel Niudenews

ESPANYA, UN DESCONTROL EN EL RECICLATGE DE RESIDUS ELECTRÒNICS.

En aquesta foto es pot observar com una dona xinesa ensuma plàstics acabats de cremar amb un encenedor per poder-los classificar.  És aquí quan inhala substàncies tòxiques que van directes als pulmons i així poden causar conseqüències tràgiques.

Aquests plàstics poden afectar el desenvolupament i creixement, a més d'altres danys renals, hepàtics i malformacions congènites, ja que porten piroretardants bromats.

Aquesta escena és una de les conseqüències més silencioses del descontrol en els residus electrònics a Espanya, a la cua d'Europa en el reciclatge reglat. A Espanya es distribueix la mercaderia gairebé sense controls, és per això que encara l'exportació sembla menor que en altres països europeus. Les xarxes que recullen rentadores i frigorífics per després triturar-les, en alguns casos els procedeixen a l'estranger.

Tot i això, les Forces de Seguretat en els últims anys han intervingut contenidors plens de compressors de frigorífics o monitors de televisors des de diferents llocs d'Espanya amb destinació a països com el Pakistan, Ghana o la Xina.

Per altre part d'aquests viatges amb vaixell, viatgen també amb furgonetes a través de l'estret de Gibraltar cap al Marroc per portar la ferralla electrònica. A la Costa del Sol operen bandes que recullen aquests electrodomèstics des de les botigues i que a canvi d'uns mínims de diners descuiden el correcte reciclatge.

A partir del tema sobre el descontrol a Espanya de la ferralla, Enrique Montero, expert en reciclatge de la Universitat de Cadis i responsable de la càtedra Relec explica que l'Administració no s'ha posat seriosa a l'hora d'actuar i que en aquest cas s'ha format un estat de confusió, els lladres no s'enverinen i no moren perquè la destrossa es fa a l'aire lliure, però trencar la televisió o el frigorífic és òbviament perjudicial per a la salut.

Article pel Niudenews

UN HOME MOR AIXAFAT PER LA TOMBA DE LA SEVA SOGRE.

EL diari 'New York Post' va publicar un article explicant que un home va morir aixafat per la tomba de la seva sogre mentre resava davant d'ella a Pennsilvània. La tomba pesava uns 180 quilos i aquesta li va caure a sobre.

Imatge de la làpida.

Stephen Woytak, un home jubilat de 74 anys que solia anar amb la seva dona a resar a la tomba de la seva sogre va morir a causa de que la làpida li va caure a sobre, ja que estava sentat davant d'ella mentre que la seva dona hi lligava una creu. Tot aquest fet va passar al cementiri de Saint Joseph de la ciutat de Scranton (Pennsilvània).

Edward Kubillas, el cuidador del cementiri explica que la dona de Woytak el va anar a buscarr correns, i que quan va arriba al lloc del fet es va trobar amb el pobre home estirat al terra amb mitja làpida a sobre. De seguida van trucar als mossos i l'ambulància, però no van poder fer res per poder salvar la vida de Stephen Woytack.

Dialectes de la llengua catalana

CENTRAL:

Inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de Tarragona i la major part de la de Girona.

Característiques:

·       Septentrional o de transició: pertany a les comarques gironines: Alt Empordà, les dues Cerdanyes, Ripollès, Garrotxa...)  

·     Barceloní: es parlat a Barcelona i a rodalies però té tendència a expandir-se degut al seu elevat nombre de parlants. 

·  Tarragoní: ocupa la zona sud del català central, es parla  a les comarques del Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà. 

·       Xipella: s’estén per l’Alt Urgell, la Segarra, Conca de Barberà. 

·        Salat: Es parla a Cadaqués i s'estén des de Begur fins a Blanes.

Variants dialectals:

Descripció fonètica

·         Vocalisme tònic amb set vocals (a, i, u, e/o obertes i tancades).

·         Canvis de vocals: o àtona passa a u (c[u]lom).

·         No hi ha diferència entre b oclusiva i v labiodental.

·         Emmudiment de sons oclusius finals: camp, alt, tomb.

Descripció morfosintàctica:

·         Possessius: meva, teva...

·         Pronoms febles: formes reforçades davant verb: em pentinaré.

·         Present indicatiu: jo cant[u].

·         Increment incoatiu: -eix: parteix.

Lèxic específic:

·         Gal·licismes: roba 'vestit', futell 'butaca', mem 'també', frauda 'frau.

·         Occitanismes: veire 'got', fedes 'ovelles' , belleu 'potser', peirer 'paleta'.

·         Mots propis:

                -   Alguns arcaismes són col·loquials: ca 'gos', cercar, eixir, quelcom, nin.

                -   També tenen mots com: nugues 'nous', ribera 'riu', aper 'arada', rega o rec 'solc', molsir 'munyir', belleu 'potser'.

BALEAR:

CARACTERÍSTIQUES

EEl català balear pertany al dialecte oriental, dins d'ell pertanyen:

· Mallorquí: que es parla majoritàriament a Mallorca

· Menorquí: es parla majoritàriament a Menorca.

· Eivissenc: es parla majoritàriament a Eivissa.

· Formenter: es parla majoritàriament a Formentera.

El català balear és junt el castellà la llengua oficial, s’hi parlen els dos idiomes, i la parlen 1.002.000 parlants aproximadament.


DESCRIPCIÓ FONÈTICA 

1.           B/V: es diferencien els dos sons: ball/vall

2.           Neutres finals: la vocal final dels mots esdrúixols no es pronuncia: histori(a)

3.           R a final de paraula: no es pronuncia mai: ma(r), co(r)

4.           TL: es fa servir en comptes de TLL: batle-batlle, espatla-espatlla

DESCRIPCIÓ MORFOSINTÀCTICA 

1.           Present Indicatiu: la 1ª persona no canvia: jo cant, jo dorm. La 1a persona deser és som.

2.           Articles: en lloc dels articles (el, la, els, les) s’utilitzen els articles salats: es, ets, sa , ses, s' . Excepcions: el cel, el món, la mar, a la fresca.

3.           Verbs antics: es conserven formes verbals antigues que altres dialectes del català han perdut com duim 'duem', duis-dueu, duit-dut, fuit-fugit, deim-diem ,deis-dieu...

4.           Imperfets de subjuntiu: es mantenen les antigues desinències/ terminacions a la 1a conjunció: -às, -assis: cantàs -cantassis

LÈXIC ESPECÍFIC 

·                     ca → gos

·                     moix → gat

·                     dubles → diners

·                     nen → al·lot

·                     nena → al·lota

·                     sorra → arena

·                     dili → digali

·                     dimu → digamu

·                     narem → anirem

·                     cercar → buscar

·                     besada → petó

·                     capell → barret

·                     horabaixa → tarda

·                     cotxo → cotxe

·                     sebre → saber

·                     veïnat → veí

NORD-OCCIDENTAL:

Descripció fonètica:

 Característiques fonètiques del català nord-occidental.

1   -La a i e inicials de mot es neutralitzen en [a], tot i que no en tot el territori.

2   -La o àtona inicial de mot es diftonga en [aw] en part del territori.

3   -La a final pot passar a [ɛ] e oberta o [e] e tancada i, més rarament, a [o] o.

4   -La a final de la 3ª persona del singular de qualsevol temps verbal es pronuncia com [e] e tancada: (ell) torna.

Descripció morfosintàctica:

Característiques morfosintàctiques del català nord-occidental:

1 · Els noms d'éssers animats no humans es poden dividir en quatre classes:

-       Masculins que es refereixen a mascles: un cocodril, un rossinyol.

-       Femenins que es refereixen a femelles: una guilla, una sargantana.

-       Formes diferents pel masculí i el femení: un cavall, una egua; un toro, una vaca.

-       Formes amb la mateixa rel: un gos, una gossa; un lleó, una lleona.

2·  Els noms referits a humans poden ser dividits en el següents grups:

-      - Només masculí: un fuster, un paleta.

-      - Només femení: una pentinadora.

-      - Ambdós: un modista, una modista; un fraticida, una fraticida.

-  -Ambdues formes amb la mateixa, o similar arrel: un cuiner, una cuinera; un mestre una mestra.

-       -Ambdues formes amb diferents arrels: un home, una dona; un amo, una mestressa.

-   -Idèntica arrel amb diferents terminacions: un actor, una actriu; un metge, una metgessa (o doble possibilitat: advocada o advocadessa, poeta o poetessa, dea o deessa, etc).

     - Les paraules -iu poden prendre -iva