Violeta, una convidada amb personalitat

La xerrada de la Violeta em va sorprendre molt ja que la seva vida i la dels seus fills és totalment diferent a la nostra.

Ella treballava com a educadora social, però al néixer el seu primer fill ho va deixar i es va especialitzar com a doula.

Ella mateixa va decidir que el seu fill no estudiaria a una escola com les de tota la vida, i el va educar a casa utilitzant l'Educació Viva. Aquesta permet que el nen o nena estudïi el que més li agradi o el que més tingui ganes d'apendre. D'aquesta manera ho farà també amb els seus dos fills més petits.

En la meva opinió penso que aquesta manera d'apendre pot estar bé, ja que així el nen o nena estarà aprenent el que més li agradi i així potser tindrà més clar el seu futur, però per altra part penso que no està gaire bé, ja que la criatura al ser petita s'adapta a tenir-ho tot quan ell ho vol i potser que quan sigui més gran pugui ser consentit.

Abans de Nadal..

Aquí deixo per a vosaltres el meu vídeo per desitjar-vos bon nadal:

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU

I els meus desitjos són:

- A nivell mundial espero que es puguin acabar les guerres a tots els països que les estan vivint i aquestes no tornin.
- A nivell personal espero poder continuar treient bones notes i arribar poder-me treure el batxillerat.

Preparem la xerrada de la Violeta

LES DOULES I EL DEULATGE

La mare doula és la dona preparada i formada per donar suport emocional i ajuda pràctica a la dona durant el seu embaràs, el part i el postpart amb discreció, eficàcia i respecte.

Aquestes ofereixen un servei d'acompanyament amb empatia a la mare i al seu fill/a durant el despertar de la maternitat. No es necessita saber tècniques ni ser terapeuta. La seva capacitat d'escoltar i atendre sense intervenir, és el millor valor que una pot oferir a una mare que acompanya.

Les doules poden acompanyar tan en naixements, com en Cases de naixement i domicili. Esta comprovat que el suport que donen les doules milloren i faciliten el part i el postpart immediat. 

EDUCACIÓ VIVA

En l'enllaç de l'educació viva s'explica que la societat en l'educació necessita en primer lloc els adults, és per això que l'escola hauria de proporcionar més nivell acadèmic, més hores en algunes assignatures, etc.

Cada nen i cada nena és diferent als altres, és a dir, tots tenen una naturalesa pròpia i unes necessitats vitals, que aquestes han de ser respectades i tenir-ne cura perquè així ells puguin créixer bé. 

Per sort, sempre hi han hagut persones que han ajudat molt a la infància i l'educació dels nens.

Crec que això que hi hagi gent que ajuda als nens des de que són petits i els hi poden ajudar a millorar la infància està molt bé, perquè així poden tenir una vida millor i una educació que els pugui ajudar en un futur.

Pensant en la cadena d'abraçades

Francisco Javier Carrión te 39 anys i viu en un barri de Tarragona que es diu Sant Salvador, amb la seva dona i els seus dos fills.

Explica que fa cinc anys es va quedar a l'atur i a causa d'això ara mateix tenen problemes amb els diners. Ell abans treballava en el sector metal·lúrgic i guanyava entre 1.000 i 1.500 euros al mes. Ara fa uns tres anys que no poden pagar l'hipoteca i estan amb procés de desnonament. 

La seva dona treballa cada dia dos hores en un centre d'estètica i guanya 200 euros al mes, i amb aquests diners els utilitzen per comprar el que faci falta pels nens, que aquests, gràcies a la Creu Roja que els hi abona els diners que els hi fan falta poden menjar al menjador escolar a l'escola.

Els pares de Francisco Javier no els poden ajudar amb els diners, perquè viuen a València i a ells els desnonaran al gener.

Ell explica que ho passa molt malament, diu que li fa por anar a dormir perquè es posa a pensar en la situació en la que està i no sap com fer-la front, sobretot ho passa molt malament a l'hivern, ja que la seva filla sol agafar bronquitis i ell no te ni per comprar un ibuprofèn.

La Creu Roja i altres entitats ajuden a Francisco i a la seva família a sobreviure a aquesta pobresa.

Fa poc van sortir les xifres dels afectats per la pobresa a Catalunya, que ho va rebel·lar l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), on el 2013 el risc de pobresa afectava a Catalunya el 19,8% ( 4.000 persones) de la població, xifra cinc dècimes superior a la del 2012.

Àngels Guiteras, presidenta de la Mesa de Tercer Estat Social a Catalunya li va demanar a la Generalitat que treballin per poder disminuir la pobresa i fer front a aquesta crisi social.

La meva opinió és que crec que la Generalitat podria fer alguna cosa més, ja que aquesta gent ho esta passant molt malament i casi no tenen res per a poder viure, i més contant que tenen criatures d'entre 5 i 10 anys. Tots podríem fer alguna cosa per ajudar als que més ho necessiten, ja que aportant una mica podem aconseguir millorar aquesta situació.

POQUES MARES, MENYS NENS

Aquesta notícia ha estat redactada per Virtudes Pérez al diari El Punt Avui el dia 30/10/14 a la secció de Societat.

La davallada de la natalitat dels últims cinc anys és conseqüència dels pocs naixements dels anys 80. L'any 2013 va haver-hi una disminució del 7,3% i va ser el cinquè any de reducció consecutiva.

Al 1975 va haver-hi 112.000 nens i nenes a Catalunya, i es va anomenar la generació del baby boom. A partir d'aquest any va començar a disminuir molt fins el 1995. Des de mitjans dels anys 90 fins el 2008 la natalitat va augmentar gràcies a la immigració i a l'augment de dones fèrtils.

Es diu que l'any 2015 moriran més persones que no pas en naixeran. No ho destaquen com un fet negatiu, si no que és alguna cosa bona ja que molta gent ha arribat a vell.

Els demògrafs, des d'aquesta perspectiva, diuen que l'Estat s'hauria de preocupar perquè les dones tinguin els fills que vulguin tenir i també perquè cap persona mori pel camí.

MARC I MARTINA, ELS NOMS MÉS POSATS

Marc continua sent el nom més posat a Catalunya mentre que en les noies Martina ha desbancat a Júlia en el rànquing.

En les noies Martina és una novetat, però n'hi ha d'altres tres noms entre els 25 primers de noies, com el de Valentina, Valeria i Nora que han desplaçat els d'Irene, Anna i Laura.

En els nois, Lucas i Roc han substituït Roger i Víctor. 

El nom de Marc ha estat el més comú del territori, excepte a les comarques centrals, on el més posat és Martí (igual que el 2012). Martina, és el més freqüent a l'àmbit metropolità, al camp de Tarragona, les comarques centrals i al Penedès. A les comarques gironines és Jùlia. 

La llista dels nomes més posats és la següent:

Nenes

1- Martina                6- Carla

2- Júlia/Julia            7- Lucía

3- Laia                     8- Aina

4- Paula                   9- Emma

5- Maria/ María        10- Noa

Nens

1- Marc                   6- Pau

2- Pol                     7- Hugo

3- Biel                    8- Jan

4- Àlex/ Alex           9- Arnau

5- Eric                   10- Martí

He triat aquesta notícia perquè la trobo molt interessant i és una cosa que m'ha cridat l'atencó, sobretot en la part que he explicat que es diu que el 2015 moriran més persones que no pas en naixeran. 

Conflictes armats actuals

Aquest conflicte va tenir lloc a la ciutat de Kobane del setge de l'Estat Islàmic el passat 29 d'octubre de 2014.


Dos combois militars es van dirigir cap a la ciutat de Kobane per defensar-la dels gihadistes. Milers de soldats van ser aclamats pels civils d'aquella ciutat. Moltes de les persones que van sortir al carrer cridaven "Llarga vida als peixmergues!" fent la senyal de victòria. L'Estat islàmic des de ja fa uns dies intenta l'assalt definitiu a la ciutat, aquests reforços que se'ls hi estan enviant a la ciutat de Kobane han d'ajudar a fer front a l'amenaça gihadista.L'EI (Estat islàmic) te com a objectiu aconseguir el control dels territoris del nord d'aquesta localitat, així podrien tallar l'accés a Turquia i encerclar completament la ciutat. 


La derrota de la ciutat de Kobane és molt important per a l'Estat Islàmic, perquè així els podria permetre controlar una llarga franja de la frontera sirianoturca. En aquesta guerra 150 soldats del Kurdistan iraquià s'han dirigit a Kobane (Síria) per defensar-la del setge dels gihadistes de l'EI, 50 membres de l'exèrcit sirià lliure (grup opositor a Al-Assad), ja han arribat a Kobane per reforçar-ne la defensa i finalment, fa 6 setmanes que els kurds de Kobane contenen l'assalt de l'Estat islàmic.



En l'Estat islàmic també va haver-hi una execució massiva, ja que van oferir una altra mostra de brutalitat dels seus civils. Van executar a 46 membres d'una tribu sunnita que s'havien rebel·lat a la província iraquiana, aquests han aparegut amb les mans lligades. Van ser morts a trets. A banda d'aquesta situació tant violenta, l'EI va deixar anar a 25 estudiants kurds (que eren els últims d'un grup de 150). Els nois només tenien entre 13 i 14 anys. Aquests han matat a totes aquelles religions i persones que no comparteixen la seva mateixa opinió sobre l'islam sunnita.


En la meva opinió, penso que les guerres només serveixen per causar el terror a les persones, és a dir, crec que s'utilitzen més per fer el mal que per fer el bé. Penso que aquests podrien reflexionar una mica, ja que les coses es poden solucionar amb el diàleg i no calen les armes i fer mal a les persones. A la última frase que he posat sobre la notícia, explico que l'EI ha matat a persones que no pensaven igual que ells, penso que aquesta situació ja és passar-se molt, ja que cadascú pot tenir la seva llibertat de pensar el que vulgui i actuar com més l'hi convingui i perquè algú pensi d'alguna forma, tots han de pensar igual.

Apple, Facebook i òvuls congelats

Facebook i Apple són dos de les empreses tecnològiques més grans que hi ha en el món. Aquests el que volen és que les seves empleades passin més temps en el treball i deixin la idea de ser mare per més endavant, així d'alguna manera potser el que volen es que les baixes de les dones quedin disminuides per culpa de la maternitat.

Aquest procés també te part negativa, ja que la cantitat d'òvuls disminueix amb l'edat i això pot portar a que moltes dones decideixin en ser mares o no a partir dels 30 anys.

S'ha de tenir en compte que aquest procediment de la congelació dels òvuls a les empresàries també és molt car.

Va haver-hi un cas, el de la ex directiva de Google i consellera delegada de Yahoo!, en que va esperar fins l'últim dia a donar llum i a les dos setmanes ja va tornar a la feina amb el seu fill i un bressol al seu despatx. Això va portar una mal exemple per les dones d'aquella empresa, així doncs es va decidir que hi hauria una baixa de setze setmanes per a les dones i vuit per als homes.

Es potser per això que la majoria d'empleats a algunes empreses són homes.

En la meva opinió, crec que una dona te dret a decidir si ser mare o no abans de certa edat, amb això vull dir que les empreses no haurien de tenir aquest dret de triar si una dona prefereix ser mare i perdre la seva feina o quedar-se embarassada després dels 40 anys (més o menys) i poder continuar treballant abans d'aquesta edat. 

Doodles

Els Doodles van començar a sorgir als voltants del 1998 per la companyia d'internet Google, que els utilitzaven per anunciar algun esdeveniment que hi hauria lloc en uns dies o el mateix dia. 

Crec que hi ha molts més doodles de dones que pas d'homes perquè avans es veien a les dones de forma més feble, de segon plat, és a dir, els homes tenien molta més importància que no pas les dones en tots o quasi tots els aspectes, és per això que crec que han volgut crear més doodles de dones perquè la gent vegi que les dones també poden tenir molta impòrtancia en el món.

Els 5 millors doodles de google en els ultims 3 anys són:

- 21 de Maig de 2010: 30é aniversari de Pac-man.









- 9 de Juny de 2010: Les Paul celebra 90 anys.















- 16 d'Abril de 2011: Charles Chaplin celebra 122 anys.

















- 23 de Maig del 2012: Robert Mogg celebra 78 anys.















- 23 de Juny de 2012: Alan Turing celebra 100 anys.

Xerrada de dos ex-alumnes de l'Institut Vidreres

L'Arnau Masferrer i l'Albert Presas són dos ex-alumnes de l'institut que ens van venir a fer una xerrada sobre la seva feina i com hi van arribar des de diferents camins, un des de batxillerat i l'altre a través de moduls. Són mossos d'esquadra professionals.

El que em va cridar més l'atenció de la seva feina va ser quan van explicar que es necessita molt d'autocontrol, ja que en algunes situacions s'han hagut de controlar el comportament d'ells mateixos, i que també es necessita la psicologia per tractar amb les persones.

En la meva opinió per poder fer aquesta feina, també s'ha de tenir molta força de voluntat i no tenir por a certes circumstàncies, ja que potser és un treball en el que pots veure i estar en situacions bastant dures.

Tetris

Enrique Gracián fa una bona comparació de les matemàtiques i el joc del Tetris, explicant que les dues coses poden ser semblants.

Tu pots començar una partida del Tetris pensant que és el joc més fàcil de tots, mentre que va passant la pantalla vas deixant forats buits entre les línies que penses que podràs omplir més endavant, però al final veus que el nivell del joc s'ha tornat complicat i ja no podràs tornar enrere per poder emplenar els forats vuits. 

Veig important que en un dels paràgrafs del text, Enrique Gracián compara el que és deixar els espais buits del Tetris amb la mala educació dels alumnes, dient que aquesta mala educació ja ve de temps enrere. Hauríem d'aprendre les coses principals i bàsiques per poder complicar-nos desprès, encara que si aprenem bé les operacions des de un principi després les coses que veiem difícils ja no ho seran tant.

Quan en el text explica la seva experiència personal crec que te tota la raó, ja que si faltes un dia o més a classe, després quan tornis a l'escola no sabràs de que va tot el tema que han estat explicant durant el temps que no hi has estat i això farà d'alguna manera que les teves notes baixin,que com a ell li ha passat, siguis el primer de la classe i de mica en mica vagis baixant fins acabar ser dels últims, ja que ningú t'ho podrà explicar exactament com ho han estat explicant a classe.

En definitiva, crec que en la meva opinió, encara que pot ser ja estiguis a mitja partida del teu Tetris personal, encara pots tornar enrere i emplenar els forats que han quedat buits, així d'alguna manera podràs trobar que les coses al final no acaben sent tan complicades com et pensaves.

Quim Monzó

Quim Monzó va fer un discurs representant la literatura catalana a la fira del llibre de Frankfurt.

Algunes de les frases amb ironia serien les següents:

"Si vas a la fruiteria i demanes pomes la gent treu conclusions. Si demanes taronges també en treu"

Amb aquesta frase, Quim Monzó ens vol dir que per molt que fagis una cosa o un altre, la gent criticarà o es preguntarà el perquè de tot.

"Cap a quina banda carrega vostè? " 

Aquesta ironia es vol referir a les idees polítiques.

"Els polítics són grans malabaristes."

Amb aquesta ironia Quim Monzó es vol referir al poder que tenen els polítics sobre el país.

Durant el seu discurs, va citar una gran llista d'autors catalans que són els següents:

Ramon Llull / Edat Mitjana / S.XIV - XV

Bernat Metge / Humanista /S. XIV - XV

Anselm Turmeda / Edat Mitjana / S. XIV - XV

Jordi de Sant Jordi / Edat Mitjana / S. XV

Joanot Martorell / Edat Mitjana / S. XV

Isabel de Villena / Edat Mitjana / S. XV

Jaume Roig / Edat Mitjana / princpis del S. XV 

Jacint Verdaguer / Renaixentista / S. XVII - XVIII 

Àngel Guimerà / Realista / S. XVIII - XIX

Narcís Oller / Realista i Naturalista / S. XIX - XX

Joan Maragall / Modernista / S. XIX - XX

Santiago Rusiñol / Modernista / S. XIX - XX

Eugeni d'Ors / Noucentista / S. XIX - XX

Josep Carner / Noucentista /S. XIX - XX

J.V. Foix / Avantguardista / S. XIX - XX

Josep Maria de Segarra / Noucentista /S. XIX - XX

Llorenç Villalonga / Avantguardista / S. XIX - XX

Josep Pla / Noucentista / S. XIX - XX

Mercè Rodoreda / Modernista / S. XX

Joan Sales / Noucentista / S.XX 

Joan Brossa / Avantguardista / S.XX

Discurs de Ken Robinson

En aquest discurs, Ken Robinson parla sobre l'educació i la creativitat amb un to d'humor ja que així creu que podriem estar més atens a la seva explicació.

Durant aquesta explicació explica tres històries on parla sobre situacions on els nens s'arrisquen per aconseguir el que volen sense por al fracàs. 

Una de les històries que s'explica en el discurs és la d'un estudiant que es vol dedicar a ser bomber i un professor se'n riu d'ell ja que pensa que no podrà ser-ho, i un dia, es va donar el cas que aquest alumne el va salvar d'un incendi. 

Una de les frases que m'ha agradat en aquest discurs ha sigut la de: I el resultat és que estem educant a la gent fora de les seves capacitats creatives.

Ja que penso que té tota la raó del món.

EL PERQUÈ DEL TÍTOL

Aquest títol l'he escollit perquè crec són unes paraules que queden molt bé per ser la portada d'un blog on hi parlarem de moltes coses i/o de temes diferents. 

Podria haver posat mar, com piscina o com un got d'aigua, però he triat oceà perquè crec que és una paraula més extensa i en aquest blog li pot quedar molt bé ja que estarà ple de paraules d'aquí a final de curs. Fins i tot, en aquest oceà segur que apendré moltes més paraules de les que se ara.